Primers auxilis

Avui estic aquí per ensenyar-vos una mica sobre primers auxilis, en concret sobre un tall de digestió.
Quina forma és millor que fer-ho amb un pòster?
http://draco21x.glogster.com/primers-auxilis-tall-de-digestio/

Recomanant un llibre

Avui us recomanaré una lectura molt interessant, la saga de llibre Eragon. El seu autor és Christopher_Paolini, es va publicar en castellà l'any 2004 per l'editorial la Roca.

Eragon, un jove de 15 anys que viu en un petit poble, es troba amb una pedra preciosa en mig del bosc on ha anat a caçar, poc s'espera que aquest succés vagi a canviar-li la seva vida i el destí d'Alagaësia. L'únic que desitja es vendre-la per assegurar la subsistència de la seva família durant el dur hivern. No obstant, una nit la gema es trenca i el que surt d'ella el portarà a un viatge que el convertirà en un heroi.

A mi la saga me l'ha va recomanar el meu germà. Al principi el llegia amb desgana, però després em va enganxar. L'historia és va tornant cada vegada més i més interessant.

Recomano especialment que la llegeixin als qui els hi agradi el gènere de la fantasia. A més també s'ha de dir que encara que no t'agradi aquest gènere, t'enganxarà, ja que és molt interessant.

Crònica de l'excursió al museu de Barcelona

Crònica de Guillem Ferrer

Excursió al museu de Barcelona

El dia 1 de febrer vam anar al museu de Barcelona. Per anar al museu vam agafar el metro, vam haver de fer transbord. Vam anar per aprendre coses sobre Barcelona a l’època medieval. Primerament vam anar cap al museu, que a l’època medieval va ser un palau. Ens vam quedar a la plaça del rei, que estava al davant del palau, per esmorzar.

Després ens vam anar a trobar amb la guia. Ens va explicar el que faríem, i quan va acabar vam entrar al museu. Ens va ensenyar una maqueta de la ciutat a l’època medieval on ens va assenyalar diversos edificis importants, com per exemple els hospitals, el palau on estàvem, i l’Església Santa Maria Del Mar. Seguidament ens va fer altre explicació sobre la vida de la gent d’època, les dones no tenien cap dret, temien infermetats com la lepra o la pesta, i les aigües dels pous estaven contaminades. Per altra part també ens van explicar, amb un vídeo, els canvis que es van anar fent al palau a l’època medieval.

A continuació vam sortir del museu i vam fer una volta pels carrers.Vam anar observant els diferents noms dels carrers. Ens van explicar que el nom del carrer, habitualment, es posava segons l’ofici i per tant el gremi al que pertanyia la gent. Les cases no eren

molt altes, uns dos pisos. Els carrers de l’època són molt més estrets del que són ara, com es pot observar a aquesta imatge del carrer dels cotoners.

Quan vam acabar la visita guiada, vam fer un recorregut amb la professora.

Primerament vam anar cap a l’ajuntament i la Generalitat per veure les característiques dels edificis. Algunes d’aquestes característiques són que tenen escuts, les façanes són del segle XIX i que la Generalitat té una estàtua del patró.

Després vam anar a veure el que era una muralla i un aqüeducte, de camí a l’església de Santa Maria Del Mar. Una vegada vam arribar, com per entrar s’havia de pagar, la vam observar per fora.

Finalment vam agafar el metro novament per tornar a l’institut. En arribar a classe, en els últims minuts abans de sortir, vam comentar la sortida, si ens havia agradat, que havíem aprés etc. Quan va sonar la campana tots vàrem sortir cadascú cap a casa nostra.

El racó preferit del meu cos: Els meus braços

Potser no ens adonem de l’important que poden ser aquestes extremitats perquè les utilitzem a diari, o potser és per altre cosa. Els utilitzem per a tot, sense ells no podríem fer servir les mans i no arribaríem a agafar coses que estiguessin a més d’un pam del nostre cos. Podem fins i tot posar-hi tatuatges. Estic parlant d’uns útils i funcionals braços.
Parlem dels meus. Jo no sóc especialment fort, és més, sóc més aviat dèbil. No tinc ni tatuatges ni coses estranyes. Són normalets, me’ls frego quan tinc fred i els estiro per a agafar coses.
Parts del cos tant quotidianes que ningú parlaria d’elles, per això he elegit els braços.

Guillem F

El meu nom

Normalment quan algú es vol aprendre el meu nom, hi ha enrenou. Alguns em diuen “Guillen”, altres “Guíllem” o Guille, però el que més odio és que em duguin “Guillermo”!
Déu meu que hem dic Guillem, amb totes les lletres!
Per altra banda el meu nom m’encanta, perquè no és molt comú, i a més es en català.
No hi ha massa a explicar. El van escollir els meus pares i a mi em va agradar. Com no sé quan és Sant Guillem, celebro el meu sant el 6 d’abril, encara que és Sant Guillermo.
Al final tothom s’enrecorda del meu nom, perquè si s’equivoquen al pronunciar-lo, no dubto en corregir-los!

Guillem F